image_pdfimage_print

I ara que ?

I ARA QUE ?

Com definir-te el que és indefinible
dins l’indòmit* batibull* d’aquest món
on es confon el desig amb amor,
l’amistat amb conquesta fugaç,
l’entrega amb acte intranscendent luxuriós
i jo com un tòtil* adolescent enamorat
inconscient del conscient que sóc
al saber que inconscientment t’estim
fins al finit de la meva vida
fins a l’infinit del què et puc estimar i sempre estimaré,
travessant la teva aura prohibida,
on el nostre pecat sols serà nostre
i la nostra carn seduïda i flamejada
serà la nostra perpètua condemna escollida.
M’he drogat irresistiblement de tu,
he fumat els teus alens profunds,
èbria la meva boca del teu xarop deliciós,
flipat amb la teva olor de dolç perfum,
empatxat d’ulls brivalls* incitadors,
tragant-me l’essència pura del teu amor,
I ara que?
Ens queda l’existència eterna amb records de colors,
la vida que en queda per buscar-nos a cada bufada de vent
i trobar els sospirs apassionats
que cada segon enviem
perquè arribin als nostres llavis secs
de nostàlgia i amargor.
I cada besada donada en l’aire
ompli el teu cos dels petons que no vaig regalar-te,
i cada llàgrima que cau al mar
t’arribi com avançada
dels que queden per poder-te donar.

JBF, 05.03.2017

Indòmit: que no se deja domar
Batibull: mescla desordenada de coses
Brivalls. Cast. Pícaros
Tòtil: encantat, babau

289 Persones han vist aquesta poesia