Encanteri

image_pdfimage_print

ENCANTERI

Una veu càlida, subtil i misteriosa
em captivava una nit desvetllada d’estiu
i vaig ser presa de la seva màgia
amb un prodigiós encanteri del què no vull defugir.
Recitava formulacions sospitoses
d’àngel endimoniat o dimoni angelical,
de bruixa bona o fada embruixada,
de fantasma sense llençol o un llençol fantasmal.
Començà a volar sense ales
escrivia sense llapis ni paper,
parlava amb paraules inventades,
nedava amb cua i aletes
i besava sense llavis cap el vent.
Sentia música en el silenci,
el silenci eren notes musicals,
els somnis eren de pergamí fi
i el pergamí describia el somiat.
La Lluna tenia ulls i cara,
els ulls es reflectien al mar,
jo mirava la seva cara
i a la seva oculta anava a passejar
caminant enlairada.
Un encanteri de bruixot o fada,
si un dia el sents una nit d’estiu
deixa’t endur per la seva màgia,
et diran boig, trastornat, encegat o obsessionat
perquè el que tu sentiràs
ningú més podrá sentir-ho
des d’aquella nit desvetllada.

JBF 02.04.2015

97 Persones han vist aquesta poesia

Comparteix ara

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.