Encanteri

ENCANTERI

Una veu càlida, subtil i misteriosa
em captivava una nit desvetllada d’estiu
i vaig ser presa de la seva màgia
amb un prodigiós encanteri del què no vull defugir.
Recitava formulacions sospitoses
d’àngel endimoniat o dimoni angelical,
de bruixa bona o fada embruixada,
de fantasma sense llençol o un llençol fantasmal.
Començà a volar sense ales
escrivia sense llapis ni paper,
parlava amb paraules inventades,
nedava amb cua i aletes
i besava sense llavis cap el vent.
Sentia música en el silenci,
el silenci eren notes musicals,
els somnis eren de pergamí fi
i el pergamí describia el somiat.
La Lluna tenia ulls i cara,
els ulls es reflectien al mar,
jo mirava la seva cara
i a la seva oculta anava a passejar
caminant enlairada.
Un encanteri de bruixot o fada,
si un dia el sents una nit d’estiu
deixa’t endur per la seva màgia,
et diran boig, trastornat, encegat o obsessionat
perquè el que tu sentiràs
ningú més podrá sentir-ho
des d’aquella nit desvetllada.

JBF 02.04.2015

97 Persones han vist aquesta poesia