Ona

image_pdfimage_print

ONA

No visc assossegada
a ritme de la teva simfonia, romança o balada
que em portes allà on tu vols
vagabunda viatjant sempre incansable
d’aquí i d’allà amb el meu va i ve,
d’una costa a l’altre,
d’un penya-segat a una platja.
Alguns em maleeixen,
altres em desitgen
la majoria aclaparats m’admiren
xocant amb les roques o esquivant a les gavines.
Enamoro a individus amb roba ajustats
i tabla de fusta
que amb mi senten goig enlairats.
Em fas córrer i no tinc pressa
o vull córrer i em tens arrestada,
com bassa d’oli m’ofenen
o sóc ferotge que escuma trec de les entranyes.
Faig dansar a iots i barques
i als vaixells, grans mostres del mar
m’hi arrimo com vella xafardera
i si estic massa juganera
algun ensurt els hi puc donar.
Vent no m’abandonis
o moriré com ona del mar.

JBF 31.03.2015

54 Persones han vist aquesta poesia

Comparteix ara

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.