SILENCIS
Silencis que desitjo sovint quan parles,
silencis que odio tant quan no vols xerrar.
Silencis que enamoren…
Silencis que maten…
T’escolto i el món de sobte emmudeix,
et parlo i l’univers es posa a callar.
Paraules dites amb els llavis tancats
i pensaments narrats amb el cor obert.
Mirades que no puc veure mai
i ulls clucs que veuen molt més enllà.
Camins que es creuen per un moment
i bifurcació de destins que no podem evitar.
Somnis sent molt concients
i realitats com si d’un somni es tractés.
Minuts congelats que volíem viure
i eternitat per poder-los enyorar.
Missatges que no es poden llegir
i imaginació que ens uneix a cada instant.
Frases esborrades així com s’escriuen
i poemes d’amor que no es podran redactar mai.
Música que sempre sento al meu endins
i sons que em rodegen i no sé escoltar.
Tu tan sols em desitges, i jo en silenci… et vull estimar.
JBF
330 Persones han vist aquesta poesia
