Paraules d’amor anunciades
de Ponent a Llevant
de Migjorn a Tramuntana,
o prohibides, censurades,
i com pecat en secret guardades.
A l’orella apropant-se xiuxiuejant,
altres, escrites mollades en passionals llàgrimes,
i moltes pensades imaginant
que l’estimat escoltarà
en somnis alguna vegada.
Paraules que el vent s’emportarà,
altres, amb sang de plorar seran esborrades,
i moltes mai arribaran
a la persona que tu desitjaves.
Paraules que com van néixer moriran,
o potser per sort trobaràs
un àngel vestit de blanc
que les brodi amb fil d’or i plata
i podràs llegir alçant els ulls al cel
qualsevol nit estrellada,
un mantell tot il.luminat
de paraules que et van dir,
aquelles que l’ànima mai podrà oblidar-les.
Paraules que el foc de l’amor encén
i en cendres queden, quan ell s’apaga.
Paraules que et diran, potser ja tard,
quan el rellotge del cor deixi de bategar,
o les que recordaràs al darrer alè,
d’aquell que un dia fa temps
et va deixar…i t’estimava.
JBF
397 Persones han vist aquesta poesia
