Paraules d’amor

image_pdfimage_print

Paraules d’amor anunciades

de Ponent a Llevant
de Migjorn a Tramuntana,
o prohibides, censurades,
i com pecat en secret guardades.
A l’orella apropant-se xiuxiuejant,
altres, escrites mollades en passionals llàgrimes,
i moltes pensades imaginant
que l’estimat escoltarà
en somnis alguna vegada.

Paraules que el vent s’emportarà,
altres, amb sang de plorar seran esborrades,
i moltes mai arribaran
a la persona que tu desitjaves.

Paraules que com van néixer moriran,
o potser per sort trobaràs
un àngel vestit de blanc
que les brodi amb fil d’or i plata
i podràs llegir alçant els ulls al cel
qualsevol nit estrellada,
un mantell tot il.luminat
de paraules que et van dir,
aquelles que l’ànima mai podrà oblidar-les.

Paraules que el foc de l’amor encén
i en cendres queden, quan ell s’apaga.
Paraules que et diran, potser ja tard,
quan el rellotge del cor deixi de bategar,
o les que recordaràs al darrer alè,
d’aquell que un dia fa temps
et va deixar…i t’estimava.
JBF

257 Persones han vist aquesta poesia

Comparteix ara

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.