La pluja (anant a París)

image_pdfimage_print

La pluja

anant de París

(mati 9 de Juliol de 2014 cap a Paris)

Caus del cel quan et ve en gana,
sense demanar permís mai a ningú,
uns fan festa i ho ben celebren,
altres t’odien i gemeguen,
serà que no coneixen les teves virtuts,
menys quan algún dia te ben enfades i millor protegirse i amargarse de tu.
Germana del mar
però ets lleugera i dolça,
omples llacs i els rius per beure i regar,
que quan juguen com àgils saltimbanquis
una cascada et sorprèn,
ruidosa i espectacular.
Neteges tot el que pel davant et passa,
camins rústics a verges platges,
als utilitaris que emprem
d’aquí per allà,
i les flors que a vegades un abandona,
no pensant siquiera amb carinyo tan sols donar.
Pluja, ara vens, ara t’envàs,
No deixis escoltar el que molts et diuen,
que segur per algú… mai bé ho faràs.
JBF

279 Persones han vist aquesta poesia

Comparteix ara

Mania

image_pdfimage_print

[

MANIA

Tothom amb els seus maldecaps,
sembla un món boig i desordenat,
tots engrescats amb les seves coses
i preocupats, o no, pel que s’esdevindrà.
Observo cares i cap n’és igual,
totes diferents i tan semblants.
És curiós, a qui no li ha passat
veure allà on menys et penses,
qualcú, per a tu un estrany,
que fesomia d’un conegut et fa recordar?
Sempre em faig aquestes preguntes
quan em creuo per l’asfalt de la ciutat
a tantes i tantes persones,
uns d’estressats i altres
despistats o passejant.
Què deuen sentir i pensar?
Quins problemes
petits o grans per solucionar?
Si estimen i se senten estimats,
o passen pel món el dia a dia,
criticant, envejant,
avorrits o conformats.
Quina mania aquesta la meva,
que, quan a la ciutat
la gentada del carrer estic esquivant,
intent trobar als ulls dels altres
un raig de felicitat.
JBF

13/07/14

WPeCounter] Persones han vist aquesta poesia

Comparteix ara