Mania

image_pdfimage_print

[

MANIA

Tothom amb els seus maldecaps,
sembla un món boig i desordenat,
tots engrescats amb les seves coses
i preocupats, o no, pel que s’esdevindrà.
Observo cares i cap n’és igual,
totes diferents i tan semblants.
És curiós, a qui no li ha passat
veure allà on menys et penses,
qualcú, per a tu un estrany,
que fesomia d’un conegut et fa recordar?
Sempre em faig aquestes preguntes
quan em creuo per l’asfalt de la ciutat
a tantes i tantes persones,
uns d’estressats i altres
despistats o passejant.
Què deuen sentir i pensar?
Quins problemes
petits o grans per solucionar?
Si estimen i se senten estimats,
o passen pel món el dia a dia,
criticant, envejant,
avorrits o conformats.
Quina mania aquesta la meva,
que, quan a la ciutat
la gentada del carrer estic esquivant,
intent trobar als ulls dels altres
un raig de felicitat.
JBF

13/07/14

WPeCounter] Persones han vist aquesta poesia

Comparteix ara