Cartes d’amor

CARTES D’AMOR

Avui sense buscar he trobat,
al fons del calaix d’un armari corcat,
una capsa vella de galetes
de canyella, sucre glacejat i mantega,
brollant de sobres oberts de color de cafè amb llet i arrugats.
Un nom davant anotat de pròpia mà,
segells de pesseta
i remitent romput,
quasi esborrat, però es podia esbrinar.
El cor em palpitava, els ulls entelats
i les mans tremoloses
en treure el manuscrit de cinc fulls
de lletra clara i amb sorpresa en castellà.
Data de ja fa molt,
un vint-i-quatre d’agost del segle passat.
“Hola amor”, així començava
i seguia molt ben escrit,
amb punts, accents, comes i sense faltes,
una redacció molt romàntica.
Al que ho va escriure li va portar dos dies,
jo l’he llegida en pocs minuts,
però l’he rellegida, era tan polida!
Paraules passionals escrites d’un cor allunyat,
ferit per l’enyorança i la distància
del mar inevitable que sempre ens separa
dels que estimem a l’altre costat,
abans i també ara.
Contant amb detall els somnis de la nit,
recordant per reviure les postes a l’horitzó
i numerant les estrelles les nits caloroses d’estiu.
Paraules que…
“No pretendo que con ellas recuerdes,
sino que vuelvas a sentir,
cerrando los ojos,
el sabor de un beso sin que mis labios toquen los tuyos,
el placer de una caricia
sin que mis manos rocen siquiera tu cuerpo,
la sensación de un “te quiero”
sin que estas palabras lleguen a tu oído,
o un abrazo sin que el calor de tu pecho
se sienta en el mio”
i la carta acabava com totes les seves cartes,
amb lletra obliqua i la més esperada,
un” te quiero”,
i signada de l’estimat amb nom i llinatge.
Avui, cartes d’amor he trobat…

JBF 26.03.2015

210 Persones han vist aquesta poesia